La policia local de Tortosa incorpora un gos per la lluita antidroga

Arco és un pastor belga de tres anys, i des d'ahir també és el nou membre de la policia local de Tortosa. La seua missió principal serà fer tasques preventives de vigilància, així com donar suport a la policia de barri, que l'Ajuntament ha desplegat fa uns mesos. Però el gos està especialment ensinistrat per a la defensa personal, la localització de drogues i la recerca d'objectes i persones desaparegudes. D'aquesta manera, la policia local de Tortosa serà la primera de la demarcació de la Tarragona que tindrà una unitat canina. La diferència és que Arco no viurà a la caserna, com altres gossos, sinó amb l'agent amb qui haurà de patrullar.

Un incendi crema una llar d'infants a Tortosa

Un incendi va cremar ahir al matí una llar d'infants de Tortosa, l'escola bressol Mare Natura, que està situada a l'avinguda dels Ports. Segons va confirmar la directora pedagògica, l'incendi va ser provocat per uns lladres, que en fugir van calar foc al centre. Així, 105 xiquets van quedar sense escola, tot i que ja es busca una solució.

El primer vaixell amb aigua potable provinent dels pous de Tarragona arribarà a Barcelona dimarts vinent

Les últimes pluges han endarrerit l'entrada a la situació d'emergència fins a final del mes de juny. Aquesta data, però, no ha alterat les mesures excepcionals amb què el govern vol garantir l'abastament d'aigua a la població i evitar les restriccions domèstiques. Per això, i tal com estava previst, el primer vaixell amb aigua potable arribarà al maig, serà dimarts de la setmana que ve, i portarà aigua potable dels aqüífers de Tarragona fins al moll d'inflamables del port de Barcelona, on després de fer-la circular fins a uns dipòsits es canalitzarà fins a la xarxa de canonades de la Zona Franca i d'aquí a Cornellà, on es distribuirà per la xarxa de subministrament. Dos dies més tard, el 15 de maig, l'aigua potable que arribarà en vaixell serà de Marsella. El calendari de la portada en aigua en vaixell preveu també que el 19 de maig arribi aigua de Marsella, però aquesta vegada serà no potable i haurà de ser tractada a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí.
L'aigua que arribi en vaixell, però, podria tenir una quarta procedència, l'Ebre la tercera és la de la dessalinitzadora de Carboneras, a Almeria-. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, traslladarà al govern espanyol la proposta de substituir una part del volum d'aigua que s'extregui dels aqüífers de Tarragona per aigua de l'Ebre, aprofitant que el govern espanyol va aprovar el reial decret del 21 d'abril que permet enviar a Barcelona els excedents de la concessió que té el Consorci d'Aigües de Tarragona dels regants del Delta de l'Ebre. Un volum sobrant d'aproximadament 30 hectòmetres cúbics d'aigua que arribaran a Barcelona a partir de la tardor.

La canonada no es desmuntarà i l'Estat podrà decreta més transvasaments a Barcelona

Finalment, la nova canonada que portarà l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona no es desmuntarà. Els més ingenus s'havien empassat que, després d'una inversió de més de 180 milions d'euros, el govern faria amb la interconnexió de xarxes el mateix que va dir que faria amb el transvasment del Segre. Si la canonada del Segre era desmuntable, que no ens enganyen, era perquè ratllava la il·legalitat que la galeria de serveis del túnel del Cadí estigués ocupada de forma permanent per una canonada d'aquestes dimensions. Què hagués passat si s'hagués necessitat la galeria del túnel per qualsevol emergència i s'haguessen trobat la galeria ocupada per un transvasament d'emergència?Avui, el govern de l'Estat i la Generalitat signaran el conveni que permetrà construir la canonada i portar aigua de l'Ebre a Barcelona. L'obra serà adjudicada per l'Estat, però després cedirà la gestió de la canonada, que seria construïda en només tres mesos, a la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta canonada permanent, que tindrà uns 62 quilòmetres i unirà els dipòsits del CAT de Tarragona amb les instal·lacions d'ATLL a Olèrdola, transvasar aigua de l'Ebre serà més fàcil i segur. La garantia, un cop ratificat el decret pel Congrés dels Diputats, és que caldrà un tràmit idèntic per tornar a decretar l'enviament urgent a Barcelona, més enllà de l'actual període de sequera. Cada vegada que Barcelona necessite més aigua, fins i tot quan estiga en marxa la planta dessalinitzadora del Prat i la planta de Cunit (que podrà enviar aigua cap al sud i cap al nord, amb aquesta mateixa o amb una altra canonada), el govern de l'Estat podrà autoritzar un transvasament de l'Ebre. Tot plegat em sembla una calculada argúcia política, tècnica i legal per trepitjar la llei 18/1981 del minitransvasament, que impedia que l'aigua de l'Ebre traspassés la frontera de la província de Tarragona, i per tant per poder consolidar la interconnexió de xarxes com a mesura estructural. Per això, és normal que la Fundació Nova Cultura de l'Aigua estiga rectificant el seu suport condicionat a la interconnexió urgent. El govern català no ha acceptat una moratòria en la construcció de la canonada, tot i la millora de l'estat dels embassaments, ni la creació d'una comissió tècnica que avalue l'evolució de la sequera per evitar l'obra. La fundació, que ha estat utilitzada pel PSC per justificar la interconnexió, tem ara que el (gran) minitransvasament acabe formant part de la planificació hídrica del país, encara que només sigue com a salvaguarda. Per això defensen que caldria afegir-hi la garantia d'una interrupció física de la canonada, a més a més dels compromisos polítics i les garanties de tipus legal.

Tortosa rebutja el decret però perd la unitat contra el transvasament

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir la moció que el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) havia presentat contra el reial decret llei 3/2008 i la interconnexió de xarxes. Amb tot, la votació va confirmar el trencament de la unitat històrica de l'Ajuntament tortosí contra els transvasaments, ja que el regidor del PP va sortir de la sala per no haver de manifestar el seu vot, mentre que el grup municipal del PSC va fer una defensa clara de la mesura. Segons el seu portaveu, Joan Sabaté, el decret és «la millor garantia que es podria esperar des de les Terres de l'Ebre» per saber que el transvasament a Barcelona «només és una mesura puntual i d'emergència».
A diferència del ple del 7 d'abril passat, quan la sessió plenària de Tortosa va rebutjar el transvasament del Segre previst per Medi Ambient, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) no va assistir a la sessió. La portaveu de CiU, Meritxell Roigé, va advertir que el govern socialista ha projectat una canonada, sense garantir el cabal ecològic ni tenir en compte que l'Ebre no té prou aigua, però que serà reversible per poder enviar aigua des de Barcelona si hi ha cap incident durant la descontaminació del pantà de Flix. «Quan volien fer el transvasament des del Segre, no teníem cap garantia», va lamentar Roigé, que també va denunciar que el govern subministra els detalls sobre la interconnexió «amb comptagotes o amb molta improvisació».
Tot i que el portaveu d'ERC, Ricard Forés, va aprofitar la seua primera intervenció per reclamar que l'Ajuntament recuperés la unanimitat contra els transvasaments, el primer a dissentir va ser Antonio Faura (PP). De fet, encara que Faura va preferir marxar del ple per no haver de votar una moció que considerava «una comèdia», el regidor del PP va aprofitar el torn de paraula per destacar que el decret és «impecable» des del punt de vista jurídic, i va anunciar que el transvasament a Barcelona només és «la punta de l'iceberg» dels altres que vindran. Així, Faura va reclamar que des de Tortosa caldria donar «solucions positives», amb propostes imaginatives com la dels regants de la conca de l'Ebre, que ofereixen «sense vendre-la» l'aigua que estalviaran a canvi d'obres hidràuliques. També Jaume Forcadell (ICV), va apostar per desvincular la posició de l'Ajuntament de la lluita partidista i de les directrius de les cúpules dels partits, però el regidor ho va dir per votar a favor de la moció, i per tant per desmarcar-se de la posició d'ICV al Congrés dels Diputats.

Tortosa projecta edificis al nucli antic i reformes a l'Ajuntament

L'Ajuntament tortosí va aprovar ahir un intercanvi de solars amb GUMTSA, que permetrà construir una vintena d'habitatges al carrer Sant Domènec. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va explicar que es mantindrà la trama del carrer i la façana de l'illa de cases compreses entre els números 5 i 13. Roigé va aclarir que el número 3, que és propietat de l'Ajuntament, s'enderrocarà per poder eixamplar el carreró de Sant Domènec, mentre que el número 7 està en vies de rehabilitació. Finalment, el número 15 està habitat i és l'immoble que es troba en millors condicions, segons la regidora. D'altra banda, GUMTSA també s'encarregarà de la reforma de l'edifici de l'ajuntament, que permetrà la instal·lació d'un ascensor i la concentració d'atenció al ciutadà a la planta baixa. Per fer-ho, s'aprofitarà el trasllat de la policia local a la nova caserna i de Benestar Social a l'antiga comissaria.

Emergències posa a prova avui mig centenar de sirenes d'alerta química

Emergències posa a prova avui mig centenar de sirenes d'alerta químicaSonaran entre les deu del matí i les dotze del migdia a disset municipis catalans.

La direcció general de Protecció Civil activarà avui les sirenes d'alerta per emergència química instal·lades en disset municipis de Catalunya en el decurs d'un exercici per provar el bon funcionament del sistema i perquè la població es familiaritzi amb els sons d'avís. L'exercici activarà 50 de les 61 sirenes de la xarxa general d'alarmes i protecció civil adscrites al pla d'emergències exterior del sector químic de Catalunya. Les sirenes se sentiran entre les deu del matí i les dotze del migdia.


Els municipis del Camp de Tarragona on s'activarà el sistema d'alerta són Tarragona, Vila-seca, Salou, Constantí, Perafort, els Garidells, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp. A les Terres de l'Ebre se sentiran a Flix i, a la demarcació de Barcelona, a Abrera, Gualba, Martorell, Olesa de Montserrat, Esparreguera i Sant Celoni.
Segons Protecció Civil, l'exercici es durà a terme per fases: a les deu al polígon nord de Tarragona; a dos quarts d'onze, al polígon sud; a les onze, al sector químic de l'Ebre; a dos quarts de dotze, al sector químic del Llobregat; i al migdia, al sector químic de la Tordera. El so amb què se simularà l'alerta consta de tres senyals d'un minut de durada cadascun amb un interval de silenci de cinc segons. Deu minuts després de l'activació de cada sirena se sentirà el senyal de final d'alerta, un senyal continu que dura trenta segons. L'exercici forma part de les proves que es fan periòdicament per comprovar l'efectivitat del sistema i minimitzar el temps de resposta de la població, que amb l'avís sonor pot adoptar ràpidament la mesura de protecció més segura: el confinament.